Entrevista

Ariadna Bejar Costa, va marxar amb 18 anys a Berlín per primer cop a treballar fora al 2014, després d’haver acabat el Batxillerat a l’escola Avenç de Sant Cugat. Quan va decidir marxar, en principi només anava a fer-ho per sis mesos però s’hi ha quedat fins avui. Ens explica perquè va marxar, el motiu pel qual ha tardat tant de temps en tornar a casa i perquè ho ha decidit fer en aquestes dates.

Per quin motiu vas marxar?

En un principi no tenia molt clar si marxar o no, era molt jove i em feia una mica de por, però vaig pensar que era el que havia de fer en aquell moment i una oportunitat per aprendre un altre idioma i guanyar una mica de diners.

A que et dediques allà?

Abans d’anar cap allà ja havia parlat amb un amic perquè em trobes algun lloc on treballar i no arribar allà amb les mans buides. Em vaig posar amb contacte amb l’amo del local i vaig anar cap allà una setmana abans de començar a treballar per veure com anava tot i familiaritzar-me amb la ciutat. Actualment allà estic treballant a una cafeteria – restaurant on entro a treballar a les 7 del mati i surto a les 3 del mig dia. Tinc un dia de festa que va rotant depèn de la setmana i el sou que hem paguen no és molt però em dona per pagar el lloguer i alguna que altra festa amb els amics.

Com van ser els teus primers nadals sense la família?

Com bé he dit abans jo al principi només anava a marxar per sis mesos, però en aquell moment el temps em va passar molt ràpid, no tenia diners per tornar i no volia que els meus pares haguessin de fer l’esforç de pagar-m’ho ells. Així que com necessitava diners i la feina m’agradava vaig decidir quedar-m’hi. Jo soc una persona molt familiar i em va fer molta pena no estar a casa per nadal, ja que son dies en els que ens reunim tots des dels més grans fins als més petits.

Perquè vas decidir quedar-te dos hiverns?

El primer any vaig decidir quedar-m’hi pel que t’he dit, i el segon any el mateix, va ser una reacció en cadena. Fins que va arribar el tercer hivern i vaig decidir que ja era una etapa de la vida que havia de tancar per començar els estudis a la universitat, ja que sempre he tingut clar que volia estudiar per molt temps que hagués passat fora.

Com t’has sentit quan t’has vist amb els teus?

Jo tenia moltes ganes d’arribar a casa per veure’ls a tots. He trobat a faltar molt la cultura d’aquí. La gent propera, més oberta... Era el primer cop que marxava tant de temps i sense saber quan tornaria a casa, vaig marxar sense bitllet de tornada. Tot i que haig de reconèixer que he gaudit bastant i les últimes setmanes un cop ja tenia el bitllet se’m van fer bastant llargues.

Ariadna, Gemma, Rubina, Blanca i Lisa